Aprenentatge i joc poden anar de la mà a les aules. La capacitat dels videojocs per desenvolupar habilitats visio-motores i  estimular la captació de dopamina del cervell està contrastada i és estudiada per la neurociència; amb més dopamina major capacitat d’emmagatzemar i recuperar informació (memòria), el jugador pot recuperar el contingut educatiu que acaba d’aprendre, per no parlar de l’impacte en la seva motivació.

Per integrar aprenentatge i joc a les aules cal seguir un conjunt de passos:

• És necessari determinar el propòsit d’utilitzar un determinat joc. El podem triar com a mecanisme d’intervenció per a obtenir una millor comprensió de continguts centrals i complexes; per enriquir o complementar amb altres formats un contingut ja explicat; com a reforç per a estudiants individuals o en petits grups.
• Provar abans el joc amb l’equip d’educadors i verificar la coherència amb els objectius d’aprenentatge fixats a priori. És necessària una certa capacitat de control del professorat per ajustar la configuració del joc a les necessitats dels estudiants; ha de ser fàcil d’utilitzar, el joc és un mitjà; ha d’enganxar, els estudiants han de voler-hi jugar i, per tant, aprendre; ha de permetre diferents nivells i formats de contingut: gràfics, taules, números, text,..
• Complicitat amb els pares. Els pares han de conèixer els plans per introduir el joc a l’aula i entendre el binomi aprenentatge i joc. Reunions i comunicacions amb els pares abans de la implementació facilitarà el procés d’aplicació i la feina del professorat.
• Cal dedicar un temps suficient i consistent, el joc no pot ser quelcom esporàdic, cal seguir la planificació establerta fins l’assoliment dels objectius d’aprenentatge. Aprenentatge i joc requereixen temps.
• Cal recollir dades i descobrir els punts conflictius i aptituds dels estudiants per introduir millores en la seva aplicació basant-se en nous coneixements. Alguns videojocs incorporen sistemes de mètriques i registre d’accions; els estudiants poden autoavaluar els seus resultats a partir de formularis prèviament dissenyats; el grup classe pot discutir un cop acabat el joc en relació a la seva dificultat, avenços, fites i èxits,..

El joc com a eina d’aprenentatge ja ha demostrat la seva eficàcia, permet als estudiants millorar el seu pensament crític, a resoldre problemes en equip, a col·laborar i comunicar. Ara és el moment dels jocs de realitat alternativa (ARG) i dels jocs multi jugador massius en línia (MMOG) aplicats a l’educació. Podeu trobar exemples aquí i aquí.

Tot això sense perdre mai de vista tant l’atenció individual,  com si l’aspecte competitiu del joc fomenta o resta valor als processos d’aprenentatge.