El món del business strategy va créixer com a disciplina als anys setanta, des de  llavors ençà hem vist sorgir diferents modes de gestió que han anat contribuint al fracàs de molts negocis… A la fi, no es tracta tant d’anar cercant constantment noves teories de gestió que ens portin a l’èxit, com de desenvolupar una pròpia metodologia que sigui capaç d’aprofitar al màxim les nostres fortaleses i capacitats liderant els equips cap a l’acció.

Es pot parlar de quatre camps de pensament pel que fa a la estratègia de negoci i cada un d’ells fa una aportació interessant:

1) La estratègia com a posicionament. La idea principal es que les empreses guanyadores son aquelles que es centren en els mercats més favorables a partir d’un anàlisi de les forces externes que actuen en ell. Aquestes empreses son capaces d’explotar un avantatge competitiu. L’autor principal d’aquesta escola de pensament és Michael Porter, amb el seu llibre “Competitive Strategy”

2) La estratègia de concentració, els guanyadors són aquells que es centren en el que saben fer, en les seves competències principals. Uns dels representants d’aquest pensament son Gary Hamel, C.K. Prahalad  “Competing for the future”.

3) La estratègia com a excel·lència executiva. Per aquesta línia de pensament, els guanyadors seran aquells que obtinguin una avantatge competitiva a través de la qualitat extrema de les seves operacions. Un exemple el trobem al llibre “Reengineering the Corporation” de Michael Hammer i James Champy.

4) La estratègia com a adaptació. Els guanyadors seran aquells que puguin actuar de forma ràpida i creativa per tal d’adaptar-se als canvis. En aquesta línia de pensament cal destacar a Tom Peters amb el llibre “In search of excellence” i a Henry Mintzberg amb “The rise and fall of strategic plannig”