El primer que ha de fer el directiu líder de l’equip és guanyar el suport extern, el treball d’equip ha de ser una forma de vida dins d’una empresa més gran, ha de comptar amb el suport de la resta de directius.

És necessari el reconeixement per part de la empresa, el líder de l’equip ha de garantir que la organització coneix la missió de l’equip i que es doni una comunicació bidireccional. Després cal que identifiqui i garanteixi la formació i informació necessària per a cada membre de l’equip, tot allò que necessitin per treballar amb eficiència per assolir la missió assignada. Finalment, ha de conèixer les necessitats de recursos i materials i assegurar que es disposa d’una reserva de seguretat.

En segon lloc, cal crear la estructura amb els membres adients. Els participants hauran d’aportar capacitats, informació i experiència complementàries (els equip de més de vuit persones son més difícils d’organitzar, si ens calen més, millor crear sub-equips). Cal definir be les funcions de cada membre, totes les tasques bàsiques han de quedar cobertes; i establir,  plegats, normes clares de gestió.

En tercer lloc, ens cal inspirar un propòsit. Una missió motivadora. Cal desenvolupar la raó per a la que existeix el grup i utilitzar-la per motivar als participants. Les metes han de ser compartides, el compromís i el consens sempre són més forts quan tothom té uns objectius comuns. És important que el propòsit sigui ben comprés. La missió i els objectius han de ser fàcils d’entendre i en harmonia amb la visió de la organització, tothom ha de saber quina és la meta.

En quart lloc, ens cal garantir un clima de treball càlid:

• Treballar la pertinença és clau, si les persones no es senten part integrant d’un grup, llavors no es pot parlar d’equip. Cal no excloure a ningú d’una reunió sense una bona raó i fer que tots participin en els plans i futur de l’equip.
• Força de voluntat, eficàcia. Es convenient generalitzar la possibilitat d’assoliment dels objectius. Cal crear aquest sentiment i mesurar els avenços.
• Confiança, ha de ser possible parlar obertament. Això té riscos, ja que fa més vulnerable al líder, la manera de minimitzar el risc passa per generar més i més confiança en els membres de l’equip.
• Entusiasme, la marca dels equips excel·lents.

En cinquè lloc, cal desenvolupar processos, garantir la comunicació i opinió del altres i disposar de procediments i tècniques per a l’anàlisi i resolució de problemes i pressa de decisions. El líder de l’equip ha d’intentar en tot moment que els seus judicis davant d’un conflicte siguin constructius, cal donar exemple.

Finalment, en sisè lloc, cal establir relacions. Crear vincles dins  fora de la organització, ja que això aporta coneixements, consells i noves oportunitats per l’equip; formar coalicions i aliances i importar idees enriquirà la direcció i pressa de decisions i ens enfortirà en els moments de negociació.