Al llarg dels anys he tingut la oportunitat de conèixer i treballar amb diverses metodologies per al desenvolupament estratègic d’organitzacions i empreses, des de la teoria de les limitacions de Eliyahu M. Goldratt que essencialment s’esforça en identificar les restriccions i veure com explotar-les i/o superar-les; a les famoses forces competitives de Porter on ens fixem amb el poder negociador que tenim en relació als agents que interactuen amb nosaltres i analitzem els competidors i possibles substitutius així com les relacions que es donen entre ells; passant per l’anàlisi de la cadena de valor, amb l’intent de definir i classificar els processos estratègics, clau i de suport que intervenen en les diferents activitats i ajustant les relacions entre ells;  i la matriu del BCG per estudiar el portafoli de productes i serveis per prioritzar els recursos i esforços i la matriu de McKinsey com a complement i millora de la anterior; també de McKinsey, el seu model de les 7S, centrada en els valors compartits d’una organització; també el model de Gartner per a la representació gràfica de la maduresa, adopció i aplicació comercial d’una tecnologia determinada; i, darrerament, la innovació a partir de l’anàlisi del model de negoci del Canvas d’Osterwalder, que ens ajuda a identificar els clients i com ens relacionem amb ells, les nostres propostes de valor, activitats i recursos clau i les aliances que necessitem per dur a terme tot plegat de forma sostenible econòmicament.

  

Segur que hi han més i totes funcionen, però al final es poden sintetitzar en un parell de preguntes clau: on volem anar i a fer què? No són preguntes fàcils…