L’economia col·laborativa

economia_collaborativa

L’economia col·laborativa és un model econòmic on la propietat i l’accés són compartits entre les persones i les empreses. El supòsit principal descansa en el fet que les persones que actualment estan compartint idees i continguts a les xarxes socials passaran (ja han començat a passar) en breu a compartir productes i serveis. Aquest fet tindrà un fort impacte en la vida de les empreses i organitzacions.

A l’economia col·laborativa les persones obtenen el que necessiten/volen l’un de l’altre, desintermediant a les empreses. Poden idear, finançar, dissenyar, desenvolupar, produir, distribuir i vendre productes pel seu compte. Això és molt disruptiu.

Jeremiah Owyang, expert en estratègia digital, ha elaborat una llista de 200 empreses que ja hi treballen en l’economia col·laborativa, constantment actualitzada en aquest directori.

Teoritza que la fase següent a la dels negocis socials es l’economia col·laborativa, les tecnologies que han canviat les comunicacions i el màrqueting són les que ara utilitzaran directament els clients per comprar i compartir productes i serveis entre ells modificant així les relacions actuals entre compradors i venedors. Cada vegada que es comparteix, per exemple, un vehicle, baixa el nombre de vendes dels mateixos, i de les assegurances, benzina, recanvis,… hi ha un impacte directe de pèrdua d’ingressos per a les empreses.

Com explica Javier Creus, les empreses innovadores ja han detectat aquesta disrupció i s’estan movent cap a l’economia col·laborativa: En aquesta iniciativa de Peugeot es pot llogar un cotxe, però també una bicicleta, una moto,.. En aquest altra, Toyota ofereix un servei de lloguer (no de venda) dels seus cotxes. Jeremiah Owyang en el següent vídeo defensa que les empreses han d’integrar l’economia col·laborativa en la seva cadena de valor si no volen quedar desintermediades, necessiten repensar el seu model de negoci i esdevenir una empresa com a servei que doni solucions i proporcioni una plataforma per a un mercat determinat.

El camí cap a la empresa com a un model servei passa per 4 nivells de maduració:

  1. Sponsor del moviment. Les empreses poden donar suport a noves startups del món de l’economia col·laborativa en forma de finançament, marca, distribució.. Perfecte per a empreses que no ofereixen productes físics com aquest exemple de Barclays.
  2. Fer disponibles els productes sota demanda. Enlloc de vendre un producte, passar a llogar l’ús del mateix. Per a empreses que tinguin alts costos de producció, o bons nivells de marca, es pot oferir un servei d’accés compartit. Abans veiem l’exemple amb Toyota i el lloguer dels seus cotxes
  3. Subscripció a llarg termini. Les empreses poden posar en marxa sistemes de subscripció als seus productes, amb aquest moviment passen a convertir-se en un servei. Si es tenen productes que es consumeixen ràpidament o que són molt estacionals els pot convenir. L’exemple paradigmàtic el representa el sector del llibre, però també al sector de la cosmètica es poden trobar iniciatives de models de negoci per subscripció.
  4. Generar un club de membres amb accés a serveis. Es tracta de donar accés a diferents productes, serveis i experiències més enllà del propi portafoli de la empresa, totalment orientat a solucionar les necessitats dels clients en cada circumstància. Per estendre’s més enllà de la oferta i mercats actuals d’una empresa. L’exemple citat anteriorment de Peugeot oferint no només lloguers de cotxes, sinó també de furgonetes, bicicletes, motos,…

Els beneficis de migrar cap una empresa com a servei poden ser múltiples:

  • Satisfer les noves necessitats dels clients en un món de béns i serveis compartits.
  • Fidelitzar els clients. No limitar-se a una única venda, sinó a revendre constantment.
  • Activar els estocs i reduir l’inventari i els costos de depreciació.
  • Connectar amb un mercat emergent i nou, adreçar-se a nous segments de client.
  • Afegir nous serveis. No només un producte com a servei, sinó un paquet de nous serveis que facin incrementar les vendes.
  • Incrementar els guanys i els marges. Un producte convertit en servei digital es pot vendre milers de cops. Un bé físic també es pot vendre moltes vegades en termes de servei.
  • Reduir l’impacte ambiental: Consumidors i empreses socialment responsables.

La economia col·laborativa té colors grisos,… Farà baixar els preus, s’emportarà per endavant algunes demandes i crearà de noves, al final l’eficiència i la capacitat de generar millors solucions s’imposarà, tot va molt ràpid. Les empreses necessiten fer un pensament.

Si vols pots subscriure't al blog per correu electrònic:

3 Comments

  • Hola Ladislau, no ens coneixem. Molt interessant el blog, el post, i la situació i evolució de l’economia col·laborativa.

    Queda molt per saber sobre com evolucionarà, no?

    En qualsevol cas, sembla com “la opció que ens queda a tots” a Occident, tant a nivell individual (context de crisi crònica, busco ingressos extra), com a nivell empresa (diferenciació via servei a client contra el poder de les grans multinacionals, cada cop més i amb més capacitat innovadora en producte i tecnologia, de la Xina).

    I per mi la pregunta que em queda encara per resoldre és si realment, com diu un dels articles que enllaces, estem construint un model contra el sistema actual que reproduix els vicis del sistema actual (per exemple, domini dels lobbies, com s’ha pogut veure amb el cas dels taxis/uber o airbnb/hotels a Barcelona), però amb actors diferents (és a dir, que els nous lobbies siguin aquestes plataformes que-tot-ho-controlen). És això evitable?

    A vegades tinc malsons pensant que Facebook adquirirà totes les plataformes de sharing i ja estarem en el gran hermano (no ho estem ja?).

    En definitiva, no sé si hi ha resposta a aquestes preguntes avui, però en qualsevol cas, gràcies per dedicar temps a escriure i divulgar, crec que aquesta feina és important. Si et ve de gust, ens pots visitar a la nostra casa digital, que tracta sobre innovació oberta (molt relacionat): http://www.sociedaddelainnovacion.es.

    Fins aviat!

    • motes gràcies pel teu comentari, com deia al final del post també hi han espais grisos i moltes iniciatives queden absorvides pel “sistema”, en qualsevol cas, les persones tenim més forá que mai, a sabrem utilitzar?..

  • […] altruista és més fàcil posar el focus en la cooperació com a forma d’innovació. En un temps de xarxes no sembla que l’opció individualista-egoista-solipsista pugui prendre el protagonisme a […]

Join the Discussion

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada