Per a què serveix que les empreses i organitzacions estiguin presents a la xarxa i participin de la conversa 2.0? Son diverses les seves utilitats:


Reforça el branding, la gestió del prestigi de la nostra marca. Les eines 2.0  ens ajuden a tenir una relació oberta amb l’entorn i els clients, ens ajuden a gestionar  la nostra reputació. Representen un canal de debat per oferir un punt de vista diferent davant d’una crisi o un fet. Ens permeten emetre missatges de comunicació per connectar amb la blogosfera i facilitar la difusió, cobertura i posicionament de la nostra institució i dels seus productes i serveis. La presencia també fa créixer el nombre de links que ens apunten, i per tant, millora la nostra posició en el rànquing en els cercadors d’internet, el nostre SEO.

Des d’un punt de vista de les relacions públiques, incrementa la cobertura en medis. Ens permet connectar la nostra wen, blog… amb d’altres, ens reforça la comunicació de notes de premsa i comunicats, ens permet re-utilitzar continguts per augmentar la nostra difusió. Ens permet la gestió del lobby, convertint-nos en generadors d’opinió, d’idees, de criteri. És una eina natural per a la gestió del networking, ens facilita trobar, mantenir i conservar relacions; i també dels stakeholders, ja siguin analisites, proveïdors, equip intern, inversors, grups media, la administració…

Per a la gestió de l’equip també ens pot ser molt útil; tant per la captació de persones, podem arribar a perfils de difícil captaió per altres mitjans, ens ajuda a donar a conèixer la cultura de la nostra organització, permet als candidats un coneixement previ de la nostra organització que farà més fàcil la seva futura integració. També per a la gestió del clima i moral, les eines 2.0 ajuden a comunicar una  imatge de transparència i participació: existeix la possibilitat d’una”dicusió” amb la direcció, això ajudaa tenir en compte la veu de l’equip.

Per la venda dels nostres productes i serveis, la presencia i participació a la xarxa ens fa més eficients, la freqüència en la participació pot ajudar a la nostra acció comercial i d’influència;  a més, és un nou canal de captació de d’interessos, la participació activa pot generar la entrada de noves sol.licituds de participació, de nous projectes, de noves vendes…

També és una nova font d’innovació i desenvolupament de nous serveis, podem discutir i co-crear nous productes i serveis amb els nostres clients; gestionar la comunitat de clients (interns i externs) per recollir el seu feed-back i incorporar innovacions i millores.

Però, Com fer-ho?  Beth Kanter i Allison H.Fine, al seu llibre “the networked nonprofit“, ens donen unes quantes pistes:

1. Hem de triar les xarxes on volem ser-hi presents, no ens hem de limitar a escollir llocs web basant-nos en el seu volum. Escollir i segmentar ens pot anar millor per a la nostra organització. Comencem poc a poc, en un conjunt d’una a tres xarxes i anem aprenent poc a poc.
2. Cercar expertesa, necessitem ajuda. Cal mirar al voltant de la nostra organització o comunitat, segur que algú té experiència en xarxes socials. Podria ser un empleat, un voluntari, la gent més jove…
3. Estendre el nostre abast. Seleccionem una xarxa social, i aleshores utilitzem un enfocament de màxima dispersió, no ens limitem a crear un perfil, creem un grup per atraure més participació. A Facebook podria ser un grup i/o un esdeveniment, i, a més, sempre podríem cercar algú que ens patrocini.
4. Preparació per a la pèrdua de control. No hi ha manera en què puguem examinar cada paraula de cada persona que vol ser el nostre amic o unir-se al nostre grup. Si no ens sentim còmodes amb aquest fet, les xarxes socials probablement no són per nosaltres. Podem configurar un procés d’aprovació de comentaris que les persones ens facin, però si optem per aquest camí, assegurem-nos que el procés d’aprovació sigui raonable i ràpid.
5. Mirem si ja existim!. Hi pot haver grups “no oficials”, si hi son, hem de contactar amb ells, potser és/són un voluntari compromès i el podem ajudar a promoure el nostre contingut.
6. La primera impressió és clau. Cal garantir un bona primera impressió. Un bon disseny i continguts inicials són importants, el nostre perfil ha de reflectir qui son i què fem. Necessitem un llibre d’estil digital per garantir i controlar la imatge de la nostra presència i polítiques a la xarxa.
7. Intenció viral. la nostra intenció és estendre la nostra presència, compartir amb el màxim nombre de persones el que fem; hem de ser “cool“, fer que el boca-orella funcioni. Això no és cap frivolitat, introduir intel·ligència i humor ens ajudarà a ser reproduïts més enllà del nostre web.
8. Cercar. Per saber quins dels nostres “partidaris” ja estan presents a les xarxes socials, enquestem als nostres clients/membres actuals i esbrinem qui té perfil a les xarxes socials. Contactem amb ells convidant-los a convertir-se en amics nostres o unir-se al nostre grup.
9. Ser dinàmics. Cal comunicar amb els nostres amics a les xarxes socials regularment, actualitzar constantment les nostres pàgines amb nous continguts rellevants i útils.
10. Dedicar temps i recursos. Cal assignar una persona per a dinamitzar la comunitat, acceptar sol.licituds, enviar comentaris, convidar a altres… Això és del que es tracta a les xarxes socials.
11. Activar el networking. Cal contactar amb activistes, amics, donants, voluntaris, clients, membres, proveïdors… Ens hem d’assegurar de tenir sempre actiu un ganxo (hook) per a que col.laborin, facin donacions,… s’involucrin amb nosaltres. Cal ser específic quan demanem als “amics” de fer alguna cosa per a la nostra organització, i sempre els hem de donar feedback dels resultats de les diferents campanyes ( independentment de si han participat o no, potser ho faran ala propera vegada)
12. Els socialmedia com a inversió. Les xarxes socials són una inversió de futur; els joves que s’ocupen ara del treball als socialmedia són els donants, clients i activistes del futur. Els socialmedia han vingut per quedar-se, hem d’aprendre amb ells o quedar-nos enrere per sempre.